Conçells Máximes e Veritats 1881

Petit llibret de 10 x 15 cms,  de Pompeu Gener i Babot, escrit  l' any 1881 amb el pseudònim de  Frederich Lluís de la Forestau  un suposat estudiós francès membre de la " Societé des Langües Romanes " de Montpeller.

Lluís Solà i Dachs en el seu magnífic llibre  "L' Humor Català " Vol. I pàg 114-115  ens parla de Pompeu Gener  en el seu aspecte més humorístic i en el qual intento profunditzar per explicar com era en " Peius", un home  capaç d' escriure una obra com aquesta i la que escriuria deu anys més tard: " Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent" 1891, dignes les dues dels millors guionistes del Polonia. No ho dic pejorativament, ben al contrari. Pijus.-

" El Cafè Suís, lloc de reunió habitual del "Peius", fou escenari de diverses anècdotes que esdevingueren famoses. Hi sostenia, molt sovint, aferrissades discussions amb el savi bacteriòleg doctor Turró. Un dia que aquest el qualificà de somiatruites, Gener li respongué indignat:
Bah ! Vosè no és res més que un pobre " domador de gonococus "
I un altre dia, un aspirant a literat se li va presentar i li va dir:
Jo sóc Joaquim Barnils.... i vostè ?
"Peius" li respongué, mirant-se'l amb la cara més seriosa del món : 
Jo, no. Per quina raó hauria de ser, jo també, Joaquim Barnils ?

" (..) L' humor de Pompeu Gener, com veurem tot seguit (..) era un humor punyent, feridor moltes vegades, tot el contrari de l' humor amable. Era el tipus d' humor que li féu contestar a un autor teatral que li presentà la seva esposa, una dona certament lletja:


Senyor Gener: la meva esposa.
No pateixi. Sé guardar un secret. No ho diré a ningú ( mentre li donava uns copets consoladors a l' esquena)
la fantasia del nostre home no tenia aturador.. (..) "




La molta fantasia d' en  Peius no feia, però, de vegades utilitzés material repetit anteriorment en qualsevol del seus alters egos. 
En aquest cas, signa com a  " Un Cumpanyeru " aquest article de l'  Esquella de la Torratxa de l' any 1881 en que ens parla del seu propi llibret i deu anys després en el prolech del bibliofil   de "Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent" signat com Buscaengrunas ,  ens diu quasi calcat el mateix paràgraf: 

"May s'hauria pogut dir am més rahó que _en els pots petits és

allà hont hi hà la bona confitura_, perquè dupto qu'es puguin

trovar més màximes morals, ni més profitoses veritats en menos

lletres. De l'autor d'aquêt llibre si que s'en pot dir allò de

què té molta lletra menuda, y am més rahó encara s'el podria

comparar al gran Justus Liebig puix que son escrit és un

verdader _extret de carn espiritual_, essentne sos concells

concentrats _globulillos de moral_, molt més actius qu'els dels

metges homeòpatas."

                                                             








"En quan a la ciencia de què estan prenyats els dits concells,creguin que n'hi ha un tip. ¿Què componen Zoroastre, Confuci,ni els set sabis de la Grecia, ni en Darwin, ni en Linné, ni el pare Fita, al costat de Fra Feliu de Sanct Guiu? Zoroastre s'hauria quedat blau y Confuci confús si alsessin el cap y llegissin els Cent Conceyls del Conceyl de Cent.
Estàn aquêts tan farcits de sabiduria qu'alguns dels seus versets foren capaços de fer l'educació d'un rey, dels de debó, d'aquestos que tracten a tothom de tu."

Segona fulla de L' Esquella de la Torratxa any 1881 amb la signatura de Pompeu Gener com a 
"Un Cumpanyeru" parlant del seu llibret 
" Conçells, Máximes e Veritats " 1881

Ho estic investigant. Aquest paio sembla en Felip Puig oi ?

Efectivament, donar-se de baixa de FaceBook és possible amb la Sussi: les instruccions fàcils en un document Word i un control +clic per les impressions de pantalla amb els passos a seguir.
el meu e-mail és: 

matalongalbert@gmail.com

Almanach Campana de Gràcia 1889

Els comentaris sobre Manuel Moliné són extrets de la gran obra de Lluís Solà i Dachs:  " L' Humor Català" Vol. I pàg 74.-

Manuel Moliné i Muns ( el del centre) , veieu la signatura dels dibuixos, va néixer l' any 1833 a Barcelona i va morir-hi el 1901. L' Esquella de la Torratxa li va dedicar enterament el seu núm.1164 corresponent al 3 de maig de 1901. La seva popularitat ,tan a la Campana de Gràcia com a l' Esquella de la Torratxa, era molt merescuda puix els seus dibuixos anaven més directament al públic, tot i que, durant força temps s' havia dedicat a una activitat que ara ens semblaria insòlita: donar color a les fotografies. 

La màxima creació de Manuel Moliné en el terreny de la caricatura fou la de l' alcalde Francesc de P. Rius i Taulet. Aqui presenta tot el consistori municipal en plena gatzara durant l' Exposició Universal de Barcelona de l' any 1888.

En Manuel Moliné i Muns, encara que no es tracta d' un dels tres grans de la segona meitat del segle XIX, Padró, Pellicer i Planas ( aquest darrer més com a dibuixant de la bona societat), no queda gaire endarrera. Havia col.laborat també a El Cañón Rayado (1859-1860), Un Tros de Paper, La Flaca i La Mosca Roja, i a l' edició de diversos Singlots poètics de Pitarra.

Almanach Campana de Gràcia 1903

" Poques vegades una persona ha representat tant per a la premsa d' un país com, en el nostre,el gironí Innocenci López Bernagossi.
Tot i que havia nascut a Girona l' any 1829, ben aviat va establir-se a Barcelona i a la Rambla del Mig , núm 20, va obrir-hi la Libreria Española, en la qual venia tota mena de revistes, provinents la majoria de l' estranger. l' èxit que va obtenir, com a editor, amb els almanacs d' El Tiburón i amb els Singlots poètics de Serafí Pitarra, l' ànima sens dubte a intentar l' edició en la nostra llengua i així publicà l' almanac de Lo Xanguet, que fou un èxit espaterrant. Després , seguiren Un Tros de Paper i Lo Noy de la Mare, a part d' altres almanacs, i això li féu comprovar que editar en català també era negoci i que el públic volia periòdics en el seu propi idioma. "

" L' any 1870, doncs va treure al carrer un dels dos èxits més grans de la nostra premsa: 
La Campana de Gràcia. Era el dia 8 de maig que començava una aventura editorial que hauria d' absorbir completament Innocenci López i que hauria de donar a conèixer els més sòlids valors en el transcurs dels anys."






" Com no podia ser altrament, les suspensions i les penyores foren moneda corrent en el setmanari. De resultes d' una d' aquestes, i per substituir-lo, fou llançat al carrer, a corre-cuita, un altre títol que, amb el temps, encara esdevindria més famós: L' Esquella de la Torratxa, que sortia el dia 5 de maig de 1872."   

" La Campana de Gràcia, per la seva banda, s' ocupava més dels fets de la política nacional i, fins i tot, internacional, però totes dues  revistes eren  republicanes i anticlericals. El seu catalanisme, però, tot i ser escrites en català, era en un començament, força sospitós, sobretot durant l' època de la direcció de Josep Roca i Roca, que fou el padrastre de les dues revistes, ja que les dirigí més de trenta anys."




" Durant l' èoca de la Solidaritat (1906), els setmanaris comencen a pendre consciència del que són i del que representen i a partir d' aleshores, i sobretot amb el canvi de director, la seva posició és molt més clara i oberta envers els corrents catalanistes, per acabar defensant-los completament."

" Amb l' arribada de la República, sembla que que les publicacions hagin assolit allò que volien i passen una etapa de desorientació i esdevenen òrgans de partit."


" A conseqüència dels fets del 6 d' octubre de 1934, s' acaba la llarga vida de  La Campana de Gràcia ( després d' haver publicat 3403 números), el dia 11 del mateix mes. És clar que, en tot això, també hi va tenir la seva importància la mort del fill d' Innocenci López ( aquest havia mort l' any 1895), Antoni López i Benturas (1861-1931) que havia continuat, amb el mateix fervor, les tasques del seu pare. "
Lluís Solà i Dachs " L' Humor Català" vol.I pàgs 121-122.-

1. I. López Bernagosi (Fundador de "La Campana de Gràcia")

2. M. Moliné (Dibuixant)

3. J. Roca i Roca (Escriptor)

4. J. Lluís Pellicer (Dibuixant)

5. J. Guibernau "C. Gumà" (Escriptor)

6. E. Junoy (Escriptor)

7. J. Burgas (Escriptor)

8. R. Miró (Dibuixant)

9. Pere Bonet (Gravador)

10. J. Serra Constansó (Escriptor)

11. Marian Foix (Dibuixant)

12. J. Bas i Socías (Escriptor)

13. J. Pellicer Montseny (Dibuixant)

14. C. Cornet (Dibuixant)

15. N. Vàzquez (Dibuixant)

16. J. Costa "Picarol" (Dibuixant)

17. J. Robert (Dibuixant)

18. Gabriel Alomar (Escriptor)

19. Pere Inglada (Dibuixant)

20. A. Samblancat (Escriptor)

21. R. Opisso (Dibuixant)

22. J. Roure Torrent (Escriptor)

23. J. Segrelles (Dibuixant)

24. A. Rovira i Virgili (Escriptor)

25. Marius Aguilar "Paradox" (Escriptor)

26. Lluís Capdevila (Escriptor)

27. M. Marinello (Escriptor)

28. M. Solano (Gravador)

29. Manuel Solano (Fotògraf - Gravador)
Penjat per Pere Plana Panyart de 
vesquinatroballa.blogspot.com

Properament Campana del 1889.