Almanach Campana de Gràcia 1903

" Poques vegades una persona ha representat tant per a la premsa d' un país com, en el nostre,el gironí Innocenci López Bernagossi.
Tot i que havia nascut a Girona l' any 1829, ben aviat va establir-se a Barcelona i a la Rambla del Mig , núm 20, va obrir-hi la Libreria Española, en la qual venia tota mena de revistes, provinents la majoria de l' estranger. l' èxit que va obtenir, com a editor, amb els almanacs d' El Tiburón i amb els Singlots poètics de Serafí Pitarra, l' ànima sens dubte a intentar l' edició en la nostra llengua i així publicà l' almanac de Lo Xanguet, que fou un èxit espaterrant. Després , seguiren Un Tros de Paper i Lo Noy de la Mare, a part d' altres almanacs, i això li féu comprovar que editar en català també era negoci i que el públic volia periòdics en el seu propi idioma. "

" L' any 1870, doncs va treure al carrer un dels dos èxits més grans de la nostra premsa: 
La Campana de Gràcia. Era el dia 8 de maig que començava una aventura editorial que hauria d' absorbir completament Innocenci López i que hauria de donar a conèixer els més sòlids valors en el transcurs dels anys."






" Com no podia ser altrament, les suspensions i les penyores foren moneda corrent en el setmanari. De resultes d' una d' aquestes, i per substituir-lo, fou llançat al carrer, a corre-cuita, un altre títol que, amb el temps, encara esdevindria més famós: L' Esquella de la Torratxa, que sortia el dia 5 de maig de 1872."   

" La Campana de Gràcia, per la seva banda, s' ocupava més dels fets de la política nacional i, fins i tot, internacional, però totes dues  revistes eren  republicanes i anticlericals. El seu catalanisme, però, tot i ser escrites en català, era en un començament, força sospitós, sobretot durant l' època de la direcció de Josep Roca i Roca, que fou el padrastre de les dues revistes, ja que les dirigí més de trenta anys."




" Durant l' èoca de la Solidaritat (1906), els setmanaris comencen a pendre consciència del que són i del que representen i a partir d' aleshores, i sobretot amb el canvi de director, la seva posició és molt més clara i oberta envers els corrents catalanistes, per acabar defensant-los completament."

" Amb l' arribada de la República, sembla que que les publicacions hagin assolit allò que volien i passen una etapa de desorientació i esdevenen òrgans de partit."


" A conseqüència dels fets del 6 d' octubre de 1934, s' acaba la llarga vida de  La Campana de Gràcia ( després d' haver publicat 3403 números), el dia 11 del mateix mes. És clar que, en tot això, també hi va tenir la seva importància la mort del fill d' Innocenci López ( aquest havia mort l' any 1895), Antoni López i Benturas (1861-1931) que havia continuat, amb el mateix fervor, les tasques del seu pare. "
Lluís Solà i Dachs " L' Humor Català" vol.I pàgs 121-122.-

1. I. López Bernagosi (Fundador de "La Campana de Gràcia")

2. M. Moliné (Dibuixant)

3. J. Roca i Roca (Escriptor)

4. J. Lluís Pellicer (Dibuixant)

5. J. Guibernau "C. Gumà" (Escriptor)

6. E. Junoy (Escriptor)

7. J. Burgas (Escriptor)

8. R. Miró (Dibuixant)

9. Pere Bonet (Gravador)

10. J. Serra Constansó (Escriptor)

11. Marian Foix (Dibuixant)

12. J. Bas i Socías (Escriptor)

13. J. Pellicer Montseny (Dibuixant)

14. C. Cornet (Dibuixant)

15. N. Vàzquez (Dibuixant)

16. J. Costa "Picarol" (Dibuixant)

17. J. Robert (Dibuixant)

18. Gabriel Alomar (Escriptor)

19. Pere Inglada (Dibuixant)

20. A. Samblancat (Escriptor)

21. R. Opisso (Dibuixant)

22. J. Roure Torrent (Escriptor)

23. J. Segrelles (Dibuixant)

24. A. Rovira i Virgili (Escriptor)

25. Marius Aguilar "Paradox" (Escriptor)

26. Lluís Capdevila (Escriptor)

27. M. Marinello (Escriptor)

28. M. Solano (Gravador)

29. Manuel Solano (Fotògraf - Gravador)
Penjat per Pere Plana Panyart de 
vesquinatroballa.blogspot.com

Properament Campana del 1889.