FESTA MAJOR DE JOSEP VALLVERDÚ I AIXALÀ (Ed. Albertí,1960)

 Coneixia Josep Vallverdú de vista, m´explico, el seu nom apareixia sempre en algun conte, amagat al calaix de quansevol criatura, a totes les escoles i biblioteques on hi haguessin llibres per infants, però reconec que, serà per  l´edat, en tinc dos cincs, mai havia llegit cap dels seus contes. Als vint i pico jo estava liat amb un altre Vallverdú, en Francesc, i amb el seu " El fet lingüístic com a fet social "  i abans d´això els capitans trueno i els mortadelos era el que més abundava en  els quioscos  i el que més s´assemblava a un conte que entrava a  casa. Ho reconec no soc de la generació  Rovelló i em sap una mica de  greu, però bet aquí que va caure a les meves mans aquest llibre de Josep Vallverdú  que de veritat val la pena llegir i que ens demostra com aquest escriptor  disposa de tots els registres necessaris per accedir a tot tipus de públic, cosa que de vegades s´ha possat en dubte: 

" Del conjunt de l'obra de Josep Vallverdú, la narrativa per a adults és probablement la menys afavorida tant pels lectors com per la crítica. L'estigmatització i l'etiquetament d'autor infantil i juvenil poden haver jugat una mala passada a una narrativa prou sòlida i ben estructurada com és la formada per títols com Primavera, no! (1952), Divertimento en cirugia menor (1960),Festa major (1961) -reeditat l'any 1987 amb el títol de La festa i la ganyota- La festa i la ganyota. Barcelona: Edicions del Mall, 1987. , L'eixam (1970) (inèdit fins que es va publicar amb el títol Els genets de la tarda al 1992), Hola, Tom! (1973) i Ara mateix eren aquí (i altres relats) (1987). "

Per a mi, Josep Vallverdú, no desmereix, ni molt menys a d´altres escriptors com Pedrolo o Espinás  i en aquesta  "Festa Major" m´he trobat amb un boníssim escriptor  i amb una gran novel.la.  Aquesta està composta de relats individualitzats sota un nexe comú que els uneix, la festa major d´un poble, la festa major d´un poble quansevol, amb uns personatges de valors antics com el cas de monsieur Grasz Pyrothecnic i d´un canvi social que ja s´estava produint, reflexa per tant un moment concret de la nostra história comuna en aquells,  ja llunyans, anys seixanta. En aquest primer capítol hi conflueixen, per mi, en una perfecte armonia, sense desmereixer  el seu própi estil, coses de  Perucho, amb tot  lo de  misteriós i fantástic que ens va ensenyar, de la manera tan detallista que té Espinás en descriure  els entorns i fins i tot, quelcom  de la mágia Felliniana i de  la seva particular estética  cinematogràgica.


De tota manera, un gran visca per Josep Vallverdú inductor de moltíssims  nous lectors, sense els quals  això segurament no seria el mateix. Només per això ja té assegurat un lloc en l´ Olimp dels grans escriptors. Pijus.-


PD: I gràcies per fer-me descobrir un nou mot, quasi bé desaparegut avui dia, amb prou feines es troba per internet, un sol cas.


Pallard- a: Segons el Fabra, persona jove , alta i corpulenta.


WEB DE JOSEP VALLVERDU

Pocs escriptors han aconseguit un reconeixement tan gran en un país on s’escatimen molt els homenatges als autors. Vallverdú, als seus 88 anys, va rebent amb eufòria i satisfacció, un nou reconeixement per a cada nou treball -com el que avui s’anuncia. Tots ells ajuden, sens dubte, a ressaltar la seva figura d’home de lletres i la fan més gran i més destacable.  ( de la seva web)

Emili Teixidor, Josep Vallverdú i Joaquim Carbó, aquets grans catalitzadors de la imaginació, avui.-