Petit llibret de 10 x 15 cms, de Pompeu Gener i Babot, escrit l' any 1881 amb el pseudònim de Frederich Lluís de la Forestau un suposat estudiós francès membre de la " Societé des Langües Romanes " de Montpeller.
Lluís Solà i Dachs en el seu magnífic llibre "L' Humor Català " Vol. I pàg 114-115 ens parla de Pompeu Gener en el seu aspecte més humorístic i en el qual intento profunditzar per explicar com era en " Peius", un home capaç d' escriure una obra com aquesta i la que escriuria deu anys més tard: " Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent" 1891, dignes les dues dels millors guionistes del Polonia. No ho dic pejorativament, ben al contrari. Pijus.-
" El Cafè Suís, lloc de reunió habitual del "Peius", fou escenari de diverses anècdotes que esdevingueren famoses. Hi sostenia, molt sovint, aferrissades discussions amb el savi bacteriòleg doctor Turró. Un dia que aquest el qualificà de somiatruites, Gener li respongué indignat:
Bah ! Vosè no és res més que un pobre " domador de gonococus "
I un altre dia, un aspirant a literat se li va presentar i li va dir:
Jo sóc Joaquim Barnils.... i vostè ?
"Peius" li respongué, mirant-se'l amb la cara més seriosa del món :
Jo, no. Per quina raó hauria de ser, jo també, Joaquim Barnils ?
" (..) L' humor de Pompeu Gener, com veurem tot seguit (..) era un humor punyent, feridor moltes vegades, tot el contrari de l' humor amable. Era el tipus d' humor que li féu contestar a un autor teatral que li presentà la seva esposa, una dona certament lletja:
Senyor Gener: la meva esposa.
No pateixi. Sé guardar un secret. No ho diré a ningú ( mentre li donava uns copets consoladors a l' esquena)
la fantasia del nostre home no tenia aturador.. (..) "
La molta fantasia d' en Peius no feia, però, de vegades utilitzés material repetit anteriorment en qualsevol del seus alters egos.
En aquest cas, signa com a " Un Cumpanyeru " aquest article de l' Esquella de la Torratxa de l' any 1881 en que ens parla del seu propi llibret i deu anys després en el prolech del bibliofil de "Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent" signat com Buscaengrunas , ens diu quasi calcat el mateix paràgraf:
"May s'hauria pogut dir am més rahó que _en els pots petits és
allà hont hi hà la bona confitura_, perquè dupto qu'es puguin
trovar més màximes morals, ni més profitoses veritats en menos
lletres. De l'autor d'aquêt llibre si que s'en pot dir allò de
què té molta lletra menuda, y am més rahó encara s'el podria
comparar al gran Justus Liebig puix que son escrit és un
verdader _extret de carn espiritual_, essentne sos concells
concentrats _globulillos de moral_, molt més actius qu'els dels
metges homeòpatas."
"En quan a la ciencia de què estan prenyats els dits concells,creguin que n'hi ha un tip. ¿Què componen Zoroastre, Confuci,ni els set sabis de la Grecia, ni en Darwin, ni en Linné, ni el pare Fita, al costat de Fra Feliu de Sanct Guiu? Zoroastre s'hauria quedat blau y Confuci confús si alsessin el cap y llegissin els Cent Conceyls del Conceyl de Cent.
Estàn aquêts tan farcits de sabiduria qu'alguns dels seus versets foren capaços de fer l'educació d'un rey, dels de debó, d'aquestos que tracten a tothom de tu."
Segona fulla de L' Esquella de la Torratxa any 1881 amb la signatura de Pompeu Gener com a
"Un Cumpanyeru" parlant del seu llibret
" Conçells, Máximes e Veritats " 1881
Ho estic investigant. Aquest paio sembla en Felip Puig oi ?
el meu e-mail és:
